Tanco els ulls i recordo el dia en que ens vam conèixer, com si fós ahir.
Aquella barba que em va recordar a en Sabina,
aquells ulls tristos, que tan sols buscaven una mica de carinyu.
Els teus balls a la pista, tot sol, al teu rotllo! I jo observan-te des de la tarima, sense trobar el valor per dir-te alguna cosa!
El teu "What you wanna be?" La meva tonteria de no dir-te alguna cosa de seguida.
Vaig pensar que no et tornaria a veure mai més!
Però el destí, la vida, o el que sigui que ens uneix no ho va voler així.
No saps com me'n alegro!
Tot i els petits moments tontos que em tingut, sense tu la meva vida no té sentit. Si més no, no té el sentit que necessito que tingui.
Després de gairebé 7 anys formes part de mi, ets una part meva, la que més desitjo i la que més m'agrada!
Simplement, Takimuxi!!! :)
