Una tarda agradable

Ahir al sortir de la universitat, els peus en comptes de portar-me cap a la boca del metro, em van duur cap al centre per carrerons pels quals feia molt, massa, que no hi passava.

Vaig tornar a sentir aquella sensació de pau interior i felicitat suprema de sentirme tant bé amb mi mateixa i amb tot el que m'envoltava que se'm va dibuixar un somriure a la cara que no em vaig treure fins anar a dormir.

Però ademés de la passejada per la meva Barcelona, quan vaig estar cansada vaig asseure en una espècie de banc del Portal de l'àngel per agafar forces per anar a buscar a la meva mare.

Quina va ser la meva sorpresa quan un vellet molt agradable se'm va asseure al costat i em va començar a parlar:

- Fa un bon dia avui, oi senyoreta?

- Si, molt maco -vaig respondre -encara que sembla que comencen a vindre núvols

- Si, però no plourà pas.

Va ser una conversa de 20 minuts mentre ell esperava que la dona sortís de fer ganxet i mentre jo feia temps perquè se'm fés l'hora.

Em va explicar que habia tingut un bar, que li feia por passejar pel centre segons a quines hores, i que el jovent hauriem de tenir més ajuts econòmics mentre fossim estudiants.

Com no va sortir el tema de la crisi i també de la política.

Em va resultar molt entrenyable aquell moment del vespre.

-Em sap greu no conèixer a la seva dona, però he d'anar passant que m'espera la meva mare.

-Vagi , vagi...no la faci esperar, té sort de tenir una filla com vosté.

- No es pensi -vaig dir, pensant en els maldecaps que li he portat al llarg de la meva vida- encantada d'haber passat aquesta estona amb vosté, que vagi bé.

- Que tingui molta sort -em va dir, mentre ens donem una apretada de mans.

Em vaig allunyar pel carrer Santa Anna fins arribar a les Rambles satisfeta d'aquell moment.

------------------------------------------------------------------------

Després d'una tarda com la d'ahir, ja estic preparada per acabar per una temporada amb la meva vida tant social com lliberal de gaudir de la manera que em dongui la gana!

En 15 dies començo els examens, val la pena intentar esforçar-me per poder tenir moltes tardes com les d'ahir!

Amb forces renovades, desprès del cap de setmana fantàstic a Toulouse!