Divendres vam assistir al concert de l'Anna Roig i l'ombre de ton chien a Vilafranca, al restaurant "El forat del pany".
Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.
Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari.
L'amistat (del llatí amicus; amic, que possiblement es va derivar de amore; estimar. Encara que es diu també que amic prové del grec a; sense i ego; jo, llavors amic significaria "sense el meu jo", amb la qual cosa es considera a un amic com a l'altre jo) és una relació afectiva entre dues persones. L'amistat és una de les més comunes relacions interpersonals que la majoria dels éssers humans tenen en la vida.
Amistat és un sentiment convingut amb una altra persona, on es busca confiança, consol, amor, diners i respecte. És un vincle molt especial entre dues persones que són amics.
L'amistat es dóna en diferents etapes de la vida i en diferents graus d'importància i transcendència. L'amistat neix quan els subjectes de l'amistat es relacionen entre si i troben en els seus éssers una mica en comú. Hi ha amistats que neixen als pocs minuts de relacionar-se i altres que triguen anys en fer-lo. Hi ha amistats que duren unes hores i altres que duren tota la vida. Hi ha amics que es veuen una sola vegada en la vida i hi ha altres que ho fan per moltes dècades.
(Viquipèdia)
Ahir al sortir de la universitat, els peus en comptes de portar-me cap a la boca del metro, em van duur cap al centre per carrerons pels quals feia molt, massa, que no hi passava.
" Es el camino sin fin, por el que andan todos los seres. 
Roses i més roses,
Ja és aquí!
Gent que puja, 
Simplement genial, vaig anar-hi sense saber que era un acústic i encara que, de vegades es fan una mica pesats (els acústics) se'm va fer molt curt i em va encantar!!! Aquest nou disc de "Música en blanc i negre" m'encanta, és deliciós! La música és tremendament genial, i les lletres increïbles, com sempre. Ara, si tens un dia "xof", tristot, millor no escoltar-les gaire, o acabes amb els clinex jeje 
